El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara
de rosa
Autor: Anònim
Recol·lector: Joan Amades
Any: 1998
Fitxa completa: Les millors rondalles populars catalanes. Editorial Selecta (1998)
Adreçat a: Nois i
noies de cicle mitjà
Resum:
“El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara de rosa” és una
rondalla popular catalana. Explica la història d’una princesa que està tancada
en un castell perquè el seu pare és molt gelós i no vol que la vegi ningú. Un
dia, el príncep de cara de clavell descobreix de l’existència d’aquesta
princesa. Decideix anar-la a trobar i enviar-li coloms, que és allò que més li
agrada. La princesa el veu i s’enamoren a primera vista. Més tard es troben
dins la mina de vidre, però resulta que el pare corre per allà i el príncep ha
de sortir corrents, amb tanta mala sort que la mina es trenca i ell queda molt
ferit. Al cap de 7 mesos la princesa es fa passar per metge i el cura dels seus
mals. Finalment el príncep parla amb el pare i li demana la mà de la seva
filla. El pare va trobar molt raonades aquelles paraules que li va dir i va
acceptar el matrimoni.
Anàlisi
Estructura
L’estructura d’aquesta rondalla segueix la tradicional, amb una introducció
de la situació, un nus del conflicte i un desenllaç.
- Introducció: s’exposa de manera clara i precisa allò que
es vol aconseguir. En el conte s’explica la situació i l’objectiu final del
príncep
- Nus: es desenvolupen les idees. És on passa tot l’argument
de la història
- Desenllaç: s’assoleix el propòsit de manera breu i
concisa.
Ritme
El conte comença amb: “Vet aquí una vegada hi havia...” i conclou amb: “i
es van casar i feren unes grans noces que se’n va parlar molts anys”.
“Vet aquí una vegada...” ens indica l’expectativa de que passarà alguna
cosa, en una època i un lloc en concret. Tot el que passarà en el conte tindrà
relació amb aquest conflicte principal, en aquest cas, el príncep vol
aconseguir una princesa per tenir uns fills amb cara de toia.
El final “i es van casar i feren unes grans noces que se’n va parlar molts
anys” ens informa que l’objectiu principal s’ha aconseguit. És breu i directe.
En aquest conte tot el que s’explica és important. No apareix cap
informació irrellevant, sense interès. Així afavoreix el ritme de lectura i no
es fa feixuc de llegir.
Aquesta rondalla té un
vers final:
I van tenir tres filles,
I un dia que van anar al mercat
A la gran li va dur un galant,
A la mitjana una capçana
I a la petita un anell de coure
I beseu-me el peu si us voleu moure.
Aquest vers té sentit dins del conte ja que parla de tres filles. És un
vers que no té cap forma predeterminada, sinó que està creat per acabar aquesta
història en concret.
Parells oposats
El parell oposat que ens ha suggerit aquesta rondalla és: enveja-generós.
Durant la història, apareix un personatge, que és el pare de la princesa,
que actua molt gelós i molt protector. Lo únic que desitja és que ningú vegi a
la seva filla. Només la vol per ell.
En canvi, el príncep és generós ja que busca la felicitat de la princesa
tot portant-li regals i salvant-la d’aquesta situació. La princesa també actua
generosament ja que s’escapa per curar al príncep.
El pare finalment cedeix davant la proposta del príncep i es torna generós.
El significat afectiu
Els sentiments que provoca la rondalla són principalment dos: amor i
gelosia.
Els sentiments esmentats són els que proporcionen els motius de les accions
dels personatges.
L’amor fa que el príncep vagi a buscar a la princesa. La gelosia fa que el
pare tanqui a la filla i no la deixi enamorar-se.
Metàfores, anàlegs i objectius
Coloms: llibertat
Cara de clavell i cara
de rosa: bellesa
Mina de vidre: fràgil
Objectiu de la rondalla:
Mostrar els dos parells
oposats: gelosia i generositat i observar com la gelosia, a partir de les bones
paraules i accions, es pot convertir en generositat.
Berta Ruiz i Berta Valls
No hay comentarios:
Publicar un comentario