miércoles, 22 de abril de 2015

figures retòriques

·       Per a qui encara no li hagi quedat clar, aquí teniu les definicions amb exemples: 

    Metonímia

La Metonímia és una figura retòrica que consisteix a designar una cosa o idea amb el nom d'una altra amb la qual hi ha una relació de dependència o causalitat ( causa - efecte , contenidor - contingut , autor - obra , símbol - significat , etc. )

Per exemple: 
-       "Es va fumar una pipa." És clar que no es fumar la pipa, però si tabac.
-       "Anem a prendre una copa." Per contigüitat entre el continent i el contingut, en aquest exemple fem servir l'un per l'altre.
-       "Quin bon plat!", quan sovint ens referim al contingut (àpat) i no pas al continent (plat).
-       "El duc demanà la mà de la princesa al rei". Quan es parla de la mà de la princesa es refereix a tota la princesa. 

·        Polisíndeton
És el procés d'utilitzar conjuncions o de connectar amb freqüència paraules en una frase , col·locades a tocar la una de l'altra. S'usa principalment per afegir un efecte dramàtic, ja que tenen una forta presència retòrica.

Per exemple:
Mira, al món, quina harmonia:
Pins i vinyes i núvols de mel
M. Manent
la gran ciutat que talla i ascla i serra,
i abat les fites en el món poruc...
Josep Carner
Y los dejó y cayó en despeñadero el carro y el caballo y caballero
Fernando de Herrera
·        Antítesi
És una figura retòrica que consisteix a oposar dues idees emprant paraules antònimes o frases de significat contrari, properes en proximitat i d'estructura gramatical similar. Té la funció d'emfatitzar una idea ajudant a comprendre millor el seu significat.

Per exemple:
-          És tan curt l’amor,i tan llarg l’oblit (Pablo Neruda)
-          Tindreu els ulls vessant i les mans buides
-          On cada tarda el món s’ordena
entre el repòs i el moviment. (J.S.Pons)

·         Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.

Per exemple:
-          Estava en calma la nit obscura.
-          El Sol ardent il·lumina la casa.
-          Un conill àgil córrer pel camp.
-          La pilota va rodar per la verda gespa

martes, 10 de marzo de 2015

endevinalla





Els ulls poden viatjar
per una caixa que es pot obrir i tancar

què és?





                                                                            
                                                                                 Berta Ruiz i Berta Valls

lunes, 9 de marzo de 2015

Els 3 porquets


Objectiu: afegir un element al conte.






...Els tres porquets entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. Es van trobar atrapats. Els 3 porquets es van mirar tot pensant en una escapatòria. El porquet més petit va agafar l'iphone i va trucar al servei de naus estel·lars.

- Hola, bona tarda, està trucant al servei de naus estel·lars, què desitja?
- Sol·licitem una nau estel·lar al Carrer Morro de Porc, número 213, ciutat de Porquilàndia.
- Molt bé, en 5 minuts estarà aquí.

De cop i volta, el llop va escoltar un so estrident. La nau estel·lar va aterrar amb tanta mala sort que va esclafar el llop. El conductor, que era novell, no va calcular bé. Els 3 porquets van fugir amb la nau ben lluny. Però...el conductor tenia una altra feina per les tardes, era carnisser. En veure aquells clients tan rodonets, puuuum! els va convertir en bacon!


Marta Marí, Berta Ruiz i Berta Valls


martes, 3 de marzo de 2015

El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara de rosa

El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara de rosa



Títol del relat: El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara de rosa
Autor: Anònim
Recol·lector: Joan Amades
Any: 1998
Fitxa completa: Les millors rondalles populars catalanes. Editorial Selecta (1998)
Adreçat a: Nois i noies de cicle mitjà


Resum:

“El Príncep de la cara de clavell i la princesa de la cara de rosa” és una rondalla popular catalana. Explica la història d’una princesa que està tancada en un castell perquè el seu pare és molt gelós i no vol que la vegi ningú. Un dia, el príncep de cara de clavell descobreix de l’existència d’aquesta princesa. Decideix anar-la a trobar i enviar-li coloms, que és allò que més li agrada. La princesa el veu i s’enamoren a primera vista. Més tard es troben dins la mina de vidre, però resulta que el pare corre per allà i el príncep ha de sortir corrents, amb tanta mala sort que la mina es trenca i ell queda molt ferit. Al cap de 7 mesos la princesa es fa passar per metge i el cura dels seus mals. Finalment el príncep parla amb el pare i li demana la mà de la seva filla. El pare va trobar molt raonades aquelles paraules que li va dir i va acceptar el matrimoni.

Anàlisi

Estructura

L’estructura d’aquesta rondalla segueix la tradicional, amb una introducció de la situació, un nus del conflicte i un desenllaç.
-       Introducció: s’exposa de manera clara i precisa allò que es vol aconseguir. En el conte s’explica la situació i l’objectiu final del príncep
-       Nus: es desenvolupen les idees. És on passa tot l’argument de la història
-       Desenllaç: s’assoleix el propòsit de manera breu i concisa.

Ritme

El conte comença amb: “Vet aquí una vegada hi havia...” i conclou amb: “i es van casar i feren unes grans noces que se’n va parlar molts anys”.
“Vet aquí una vegada...” ens indica l’expectativa de que passarà alguna cosa, en una època i un lloc en concret. Tot el que passarà en el conte tindrà relació amb aquest conflicte principal, en aquest cas, el príncep vol aconseguir una princesa per tenir uns fills amb cara de toia.
El final “i es van casar i feren unes grans noces que se’n va parlar molts anys” ens informa que l’objectiu principal s’ha aconseguit. És breu i directe.
En aquest conte tot el que s’explica és important. No apareix cap informació irrellevant, sense interès. Així afavoreix el ritme de lectura i no es fa feixuc de llegir.
Aquesta rondalla té un vers final:
I van tenir tres filles,
I un dia que van anar al mercat
A la gran li va dur un galant,
A la mitjana una capçana
I a la petita un anell de coure
I beseu-me el peu si us voleu moure.

Aquest vers té sentit dins del conte ja que parla de tres filles. És un vers que no té cap forma predeterminada, sinó que està creat per acabar aquesta història en concret.

Parells oposats

El parell oposat que ens ha suggerit aquesta rondalla és: enveja-generós.
Durant la història, apareix un personatge, que és el pare de la princesa, que actua molt gelós i molt protector. Lo únic que desitja és que ningú vegi a la seva filla. Només la vol per ell.
En canvi, el príncep és generós ja que busca la felicitat de la princesa tot portant-li regals i salvant-la d’aquesta situació. La princesa també actua generosament ja que s’escapa per curar al príncep.
El pare finalment cedeix davant la proposta del príncep i es torna generós.

El significat afectiu

Els sentiments que provoca la rondalla són principalment dos: amor i gelosia.
Els sentiments esmentats són els que proporcionen els motius de les accions dels personatges.
L’amor fa que el príncep vagi a buscar a la princesa. La gelosia fa que el pare tanqui a la filla i no la deixi enamorar-se.

Metàfores, anàlegs  i objectius

Coloms: llibertat
Cara de clavell i cara de rosa: bellesa
Mina de vidre: fràgil
Objectiu de la rondalla:

Mostrar els dos parells oposats: gelosia i generositat i observar com la gelosia, a partir de les bones paraules i accions, es pot convertir en generositat.

Berta Ruiz i Berta Valls

lunes, 2 de marzo de 2015

Limerick


Había una vella mujer   (A)
que con sus grandes hazañas se dejaba ver  (A)
por alteza de graznidos le adoraba la plebe  (B)
y por la custodia a su primogenita amenazaba a muerte lo más leve (B)
aquella señora de esculpida tez a la casa de Polifemo desarrolla su ser (A)


- Belén Esteban-


Berta(s), Clara

martes, 17 de febrero de 2015


Què passaria si ens poguéssim tele-transportar?



Imagineu-vos un món on amb el poder de la ment ens poguéssim tele-transportar on volguéssim i quan volguéssim. No caldrien transports, ens estalviaríem moltes hores de viatge i molts diners. Cadascú seria lliure i tindríem la oportunitat de viatjar allà on més desitgéssim.